EL ELEGIDO (2016)

Espanya, 1937. Un jove oficial republicà anomenat Ramón Mercader és reclutat pel servei d’espionatge soviètic per participar en una missió d’alt secret ordenat pel mateix Stalin: assassinar a León Trotsky, a qui considera un traïdor.

Després d’un temps de preparació a Rússia, Ramón deixa la que fins ara havia estat la seva vida i viatge fins a París sota una nova identitat, la d’un belga adinerat anomenat Jacques Mornard. Allà coneix a Sylvia, una jove trotskista, qui no tardarà a ser seduïda per Jacques.

L’any 1940 es retroben a Mèxic, país en el qual Trotsky viu exiliat. Ramón diu refugiar-se de la Guerra que assola Europa i Sylvia treballa com a secretaria de Trotsky. Sense saber els verdaders plans del seu estimat, Sylvia li obre les portes de la seva vida i l’introdueix en el cercle íntim del seu objectiu.

“El Elegido” és una apassionant història d’espionatge, traïcions i suspens que succeeix en un dels períodes més convulsos del segle XX i que explica la conspiració ordida per Stalin per acabar amb l’únic home que pot canviar el curs de la Revolució.

La meva relació amb Mèxic va començar amb la producció d’Aro Tolbukhin el 2002. A aquesta la van seguir diverses coproduccions, sempre amb la Mònica Lozano al costat de Mèxic. Arribat el moment, vam pensar en buscar un tema el desenvolupament del qual involucrés als dos països, i és així com vam trobar la meravellosa història de Ramón Mercader, un jove comunista espanyol que el 1937 és apartat del front per la seva mare, que el fa reaparèixer un any més tard a París reconvertit en un espia de la GPU soviètic. Amb aquest punt de partida el projecte va anar creixent fins a arribar a convertir-se quasi en una obsessió per les dues productores.

Un dels elements claus pel desenvolupament dels successos és l’època. A inicis del 1940 les grans potències s’enfronten en una guerra que va arrossegar a milions de persones a la mort i destrucció. Però al mateix temps, també són anys de il·lusió i esperança durant els quals les diferents ideologies oferien utopies que semblaven properes i a l’abast de la mà. Molts es van sentir atrets a ser protagonistes del moment, un d’aquests sens dubte va ser Mercader.

En aquesta història bona part dels personatges són fruit d’aquest context, viuen entregats cegament a la causa i tan disposats a sacrificar-se com a cometre la majoria del crims per aconseguir el triomf de les seves idees. El dogmatisme és el motor i l’excusa per aniquilar l’individu. Però tot i així, hi ha alguna cosa que em sembla molt significativa i és que poques vegades el factor humà ha intervingut d’una manera tan decisiva en uns esdeveniments. Aquesta història no s’entendria sense la influència possessiva de la seva mare desmembrada per la glòria, tampoc hauria estat possible sense la presència d’una dona tan enamorada i confiada com va ser la seva amant Sylvia Ageloff. La gran paradoxa de tot allò és que una conspiració planificada de forma tan freda i metòdica finalment va dependre d’unes respostes purament emocionals i humanes.

Sempre he sigut molt conscient que al final la pel·lícula l’escriuen els actors amb les seves interpretacions, ells la decanten en una o altra direcció, la fan pròxima o distant, creïble o falsa… per això aquesta decisió és una de les parts més delicades i decisives del meu treball, inclús en una pel·lícula molt més de personatges com aquesta. Per això vam fer un treball pacient de recerca per diferents països i ciutats fins a completar l’equip artístic divers, atractiu i que considero plenament conscient.

Sens dubte el més difícil va ser trobar l’actor que donés vida a Ramón Mercader, Alfonso Herrera té el físic i l’encant del personatge a més de la força i la intuïció per arribar al fons d’un Mercader complexe i ple de matisos. A partir d’aquí tot va ser una mica més fàcil, Hannah Murray va ser per mi un altre descobriment, una actriu dotada d’un gran temperament darrere d’una aparença tan fràgil, el seu és un personatge tràgic, un contrapunt d’honestedat en un món de traïcions que requeria uns registres als quals la Hannah ha sabut arribar amb sensibilitat.

La resta dels actors, es van anar incorporant des de diferents procedències, Elvira Mínguez donant la ductilitat i la funció perfecta a un paper complexe com és la mare. També vaig tenir el plaer de treballar amb un dels grans actors de l’escena londinenca com és Henry Goodman, o amb el mestre Emilio Echevarría, la humanitat de Roger Casamajor o la fermesa de Julian Sands. Tots van posar alguna cosa d’ells mateixos en els personatges que interpreten i si la pel·lícula està viva, és en gran mesura, gràcies a ells.

I així, després de mesos de localitzacions i setmanes d’assajos, finalment vam poder començar el rodatge per explicar que va succeir un dia d’agost de 1940, on un jove desconegut arribat de Barcelona posa fi a la vida de l’únic home que tenia suficient autoritat i prestigi per enfrontar-se a Stalin. Aquella mort va tancar la possibilitat a qualsevol canvi de rumb en la Unió Soviètica i que, en cas d’haver-se produït, hauria canviat per sempre la historia tal com la coneixem ara.

Antonio Chavarrías

GALERÍA