Fi de rodatge i primeres imatges de ‘PETRA’, la nova pel·lícula de Jaime Rosales amb Bàrbara Lennie, Marisa Paredes i Àlex Brendemühl

Petra és un camí cruel i sense tornada cap a la veritat. La història d’una cerca convertida en una espiral de tragèdia, secrets familiars, mort i violència per als seus protagonistes. De l’altre costat, la força interior de Petra portada fins a les últimes conseqüències i l’amor, decidit a reclamar el seu lloc.

Després de set exigents setmanes de rodatge entre Madrid, la Serra Nord Madrilenya i la regió del Empordà a la província de Girona, ha finalitzat el rodatge d’aquesta pel·lícula amb la qual Jaime Rosales explora un horitzó nou i diferent en la seva trajectòria com a cineasta.

Petra compte per a això amb un repartiment encapçalat per Bàrbara Lennie, Marisa Paredes, Àlex Brendemühl o Joan Botey, per qui és la seva primera experiència al cinema, així com amb un equip ampli de destacats professionals a l’apartat tècnic.

Clara Roquet (10.000 kms) i Michel Gaztambide (No habrá paz para los malvados) signen al costat del propi Rosales un guió a la cerca de personatges profunds, passions extremes, ritme narratiu i sorpreses constants. “El guió més poderós que he llegit en molt temps” va dir d’ell Bàrbara Lennie. Per la seva banda, el prestigiós músic danès Kristian Eidnes Andersen (Nymphomaniac, Solament Déu perdona, Anada) posarà la banda sonora original a la pel·lícula.

Després de l’última claqueta, Jaime Rosales ha valorat el rodatge de Petra com “una de les experiències cinematogràfiques més exigents i, alhora, més estimulants de la meva carrera. Potser perquè ens autoimpusem inventar cada dia solucionis noves. El que ens havia funcionat el dia anterior no podíem repetir-ho al següent. El que no, havíem de redissenyar-ho. Hem tractat a tot moment d’evitar la autoindulgencia. Inventar, buscar, tornar a començar, situar-nos cada jornada enfront de l’abisme pensant en com estimular a l’espectador amb cada plànol. Una història on el ritme, els continus girs, la profunditat dels personatges, les interpretacions, els espais o la pròpia llum són elements claus per al resultat final ens va fer concebre-ho d’aquesta manera. Ara estem exhausts, però molt satisfets d’haver rodat Petra com l’hem rodat. Alguna cosa que hauria estat inimaginable sense el magnífic equip que ens ha acompanyat i sense uns actors de debò molt especials”.

Petra és una producció de Fresdeval Films, Wanda Visió, Oberon Cinematogràfica, Els Productions Balthazar (França) i Snowglobe (Dinamarca) amb la participació de TVE, TVC, Movistar+, ICAA, ICEC i Eurimages. Distribuïda per Wanda Visió, té previst la seva estrena per 2018.

Sílvia Munt, actriu i directora, serà l’encarregada de rodar la minisèrie ‘Vida Privada’, una adaptació a la petita pantalla de la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra i protagonitzada pels actors Pablo Derqui i Francesc Garrido, entre d’altres.

Està minisèrie compta amb la coproducció d’Oberon Cinematogràfica i Televisió de Catalunya, i amb la participació de ICEC del Departament de Cultura. A més estarà associada amb Impulsafilm del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya (CECAAC).

El passat mes de febrer va tenir lloc la presentació a l’Ajuntament de Lleida, on els responsables de la minisèrie van explicar els detalls d’aquesta coproducció d’Oberon Cinematogràfica i Televisió de Catalunya.

‘Vida Privada’ es rodarà en escenaris de la capital del Segrià i Cervera i es preveu poder emetre per TV3 durant el 2018 i constarà de dos capítols de amb 85 minuts cadascun.

La seva directora, Sílvia Munt, va manifestar la seva satisfacció amb el projecte, descrivint la novel·la de Sagarra com “una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània”. ‘Vida Privada’ és “obrir una finestra furtiva en la més mínima intimitat i observar el que passava dins de les quatre parets, més o menys luxosas, a uns personatges complexos, ambigus i amorals”.

Antonio Chavarrias’ most ambitious film to date is an English-language take on the assassination of Trotsky

In August 1940 in Mexico, Stalin’s old rival Leon Trotsky was killed in his office on Stalin’s orders with a pickaxe to the head by a man who the victim thought was called “Frank Jacson,” a suspiciously misspelled surname which at the time raised no suspicions. But the killer’s name was not in fact Jacson. Jacson was a Spanish communist, Ramon Mercader, and The Chosen, Antonio Chavarrias’ most ambitious film to date following several well-received small-scale psychological social crit dramas, does a solid job of eking out the suspense and intrigue that this summary implies.

We first meet Mercader (Mexican actor Alfonso Herrera, with just the right generic good looks to play a chameleon), a priest-hating, system-breaking Communist in awe of his mother Caridad (Elvira Minguez), fighting in the trenches during the Spanish Civil War. In this as in other big scenes, the film does well to conceal its relatively limited budget, but when it comes, the dramatic payoff on this big opener is slight and unconvincing.

Four years later, Mercader is in Paris and is being assigned a new identity as ‘Jacques Monnard’ by a Russian secret police official, Kotov (Julian Sands); in time-honored Soviet fashion, Kotov obliges Mercader to shoot his dog to show his faithfulness to the Stalinist cause. Mercader also befriends, and becomes the lover, of Sylvia (Hannah Murray), Trotsky’s ardent, innocent secretary.

There is a lot of information to get into place for viewers unfamiliar with the story. Chavarrias’ script does so clearly and simply, and without over-falsifying the historical events — though if it’s the historical events you want, then look no further than Jose Luis Lopez-Linares and Javier Rioyos definitive documentary, Storm the Skies.

The Chosen moves efficiently from country to country and from scenario to scenario, though without ever quite earning the epithet “sweeping”; its tight focus on the characters’ intimate relationships rather than on the wider political context — along with the tight budget — see to that. The period detail is convincing and effective throughout.

Behind it all stands the formidable figure of Caridad, a dyed-in-the-wool Stalinist who seems to have imbued her son, in the true spirit of Uncle Joe, with the notion that political goals are more important than human lives. She’s fascinating (and convincingly portrayed by Minguez, an actress underused by Spanish filmmakers), and she deserves her own movie. Equally interesting in their own way are the ailing Trotsky, persuasively rendered by Henry Goodman, and Sylvia, with Murray giving perhaps the film’s best performance as the wide-eyed, romance-seeking ingenue who will see her faith in both love and politics cruelly shattered (the scene in which this happens is the film’s most emotionally wrenching).

But as the heart of the pic, Mercader himself is less interesting and a far cry from Alain Delon’s chilling depiction in Joseph Losey’s flawed The Assassination of Trotsky. Following the shooting of the dog, the viewer waits in vain for Mercader to express even the slightest self-doubt, which might have made him more than a political puppet (an admittedly suave and elegant one), but it never happens. At one point, Trotsky observes that Mercader is a little too perfect, and the viewer has to agree.

The demands of the script mean that Herrera is obliged to play a character playing Mercader, with the end result that although we learn a lot about the elaborate, sometimes mind-dizzying tricks which Mercader had to employ to get into Trotsky’s office, we learn very little about The Chosen One himself. This leaves a big emotional hole right at the heart of this intriguing film — a hole which only a heavy falsification of the historical events could have filled.

Production companies: Oberon Cinematografica, Alebrije Cine y Video
Cast: Alfonso Herrera, Hannah Murray, Henry Goodman, Julian Sands, Elvira Minguez, Emilio Echevarria, Javier Godino
Director-screenwriter: Antonio Chavarrias
Producers: Edmon Roch, Antonio Chavarrias
Executive producer: Monica Lozano
Director of photography: Guillermo Granillo
Production designer: Antonio Munohierro
Costume designer: Merce Paloma
Editor: Ernest Blasi
Composer: Arnau Bataller
Casting directors: Heidi Levitt, Natalia Beristain, Cristina Campos
Sales: Oberon Cinematografica

Vía The Hollywood Reporter #TheChosen’: Film Review | An epic tale with no hero at its heart.

Jaume Figueras acomiada la temporada de “Cinema 3” amb una entrevista a Antonio Chavarrías, que el 2 de setembre estrenarà la seva nova pel·lícula com a director: “The chosen (L’escollit)”, un thriller històric sobre l’asassinat de Trotsky a mans del català Ramon Mercader.

Vídeo programa Cinema 3, Capítol 633